PEP BERGADÀ

ESPECTACLES - CANÇÓ PRÒPIA

Escrito por pepbergada 16-06-2018 en CANÇÓ PRÒPIA. Comentarios (0)

telèfon   626 760 665     whatsapp
info@pepbergada.cat



Espectacle de cançons pròpies.
Intimista i a la vegada participatiu i distret, tal vegada divertit.

Us deixarà diferents

Equip de so i llum propi.

Durada entre 60 i 75 minuts 



ESPECTACLES - HAVANERES

Escrito por pepbergada 16-06-2018 en HAVANERES. Comentarios (0)

info@pepbergada.cat

tel. 626760665



10603767-10204735586009247-1630052905270810862-n.jpg           PEP BERGADÀ



  • Espectacle  cantada d'havaneres. Inclou tot el repertori clàssic d'una cantada d'havaneres habitual amb cremat inclòs.

  • Possibilitat d'afegir-hi més veus, acordió i/o contrabaix
  • Equip de so i llum propi.
  • Espectacle d'entre 60 i 90 minuts de duració amb possibilitat de mitja part de 15 minuts afegida per distribució de cremat.
  • Possibilitat d'abastiment  de cremat i personal per elaborar-lo.


ESPECTACLES - CANÇÓ DE TAVERNA

Escrito por pepbergada 16-06-2018 en CANÇÓ DE TAVERNA. Comentarios (0)

PEP BERGADÀ


tel. 626760665

info@pepbergada.cat


img-5719.jpg


  • Espectacle de cançó de taverna amb participació activa del públic on interpreto havaneres, valsos mariners, boleros, balades, etc. En definitiva  cançons de taverna barrejades amb ganes de riure i passar-ho bé.

  • Està prevista una durada d'entre 60 i 90 minuts.  Es pot fer mitja part per descans o/i per repartir cremat.
  • Equip de llum i so propi

LLETRES CANÇONS

Escrito por pepbergada 16-06-2018 en LLETRES DE CANÇONS. Comentarios (0)

tel. 626760665
info@pepbergada.cat



PAPER MULLAT
   

Si et penses que t’entenc vas molt errada.

Ja tenim una edat i res no em val.

Els dies ja no passen com “llavorens”.

Tot el que em dius queda en paper mullat.

La vida ens ha “fotut” cent garrotades.

El dia a dia se’ns a fet molt gran.

Els cos no ens acompanya en el viatge,

diria que tots dos hem “fet salat”.

Però encara m’agrada que em diguis coses boniques,

i quan et veig nua m’enfilo per tots els racons.

Si em beses jo et beso igual que fa deu mil dies,

si em mires jo et miro més que els ulls de tot el món.

Si vols anem plegats sense recança,

m’estimo més jeure que caminar,

però si tanquem la porta a l’esperança

el temps per viure se’ns aturarà.

Estem gaudint d’una altra primavera,

ells ulls se’ns humitegen per no res.

Caldrà que no mirem mai més enrere

i tornarem a ser com dos vailets.


La noia de Sinera                                                   

Lluny d’aquestes contrades, ben a prop del Francolí

vaig conèixer una nineta passejant per un jardí.

La noia no era mulata ni venia d’ultramar,

era jove, era bonica i és filla d’Arenys de Mar.


Del Maresme a l’Empordà volen ocells i gavines

per damunt d’aquest mar que va unir les nostres vides.

Del Maresme a l’Empordà, des de Sinera

em vares venir a buscar i ara et canto una havanera.


Navegant per aquestes terres de pescadors i tapers

vàrem salpar a la deriva i ara som quatre mariners.

Bufi garbí o tramuntana, hi hagi calma o temporal,

viurem a mar o a muntanya una vida sens final.


Del Maresme a l’Empordà volen ocells i gavines

per damunt d’aquest mar que va unir les nostres vides.

Del Maresme a l’Empordà, des de Sinera

em vares venir a buscar i ara et canto una havanera.


Bufi llevant o xaloc, hi hagi tempesta o bonança,

si tu no estàs a prop meu em moriré d’enyorança.

Et miro els ulls amb frisança i ara que he trencat el gel,

dic amb aquesta havanera que t’estimo fins el cel.


Del Maresme a l’Empordà volen ocells i gavines

damunt d’aquest mar que va unir les nostres vides.

Del Maresme a l’Empordà, una havanera

em vares venir a buscar. Ets la noia de Sinera. (bis)



El carrer de les 40 portes blaves

Al carrer de les 40 portes blaves

s’hi amunteguen els records dels pescadors

els renecs, les males hores i les bones,

mil històries amb olor de salaó.


Al carrer de les 40 portes blaves

s’hi remenden esperances i passions

les campanes de la vila toquen hores

i a la llotja s’hi subhasten il·lusions.


De llevant ve la remor de les drassanes

a ponent hi mor el sol pels tres turons

per damunt de les 40 portes blaves

l’infinit s’allunya i s’obre l’horitzó


El carrer de les 40 portes blaves

guarda xarxes, hams, palangres i trasmalls

eines brutes, fustes velles, pots i tapes

barres, boies, ploms, garrafes i respalls.


Al carrer de les 40 portes blaves

s’hi recorden mestres d’aixa i calafats

bergantins, goletes, xaiques i fragates

teixidors de bri, velers i enamorats.

 

 De llevant ve la remor de les drassanes…


Al carrer de les 40 portes blaves

La Pietat i el Mont Calvari hi volen ser

el mal temps, la llotja, el tren, les xarxes blaves

que arrosseguen voluntats  i pensaments


Al carrer de les 40 portes blaves

s’hi amunteguen els records dels pescadors

els renecs, les males hores i les bones,

mil històries amb olor de salaó.


De llevant ve la remor de les drassanes…



EL TEU CABELL

El teu cabell, esvelt i negre

em fa trontollar els sentits.

Si s’aplega en un manyoc

si s’estira llarg i prim.

El teu cabell fa tombarelles

fa rínxols i rodolins

si el toques és fil de seda

si el mires fa llampuguins.


Jo soc un vell raspall

que no te púes.

No et podré pentinar

si no m’ajudes.

Jo soc mal jugador

tinc males traces.

No et podré consolar

si no m’abraces.


El teu cabell mai no s’enreda

encara que faci vent.

Si fa sol brilla i aureja

si es nit fosca rau silent.

El teu cabell no deixa rastre,

te l’olor dels gessamins

i llueix damunt ta testa

com un coixí de robins.


Jo soc un vell raspall

que no te púes.

No et podré pentinar

si no m’ajudes.

Jo soc mal jugador

tinc males traces.

No et podré seduir

si no m’abraces.


El teu cabell mai no s’arronça

encara que plori el cel.

És la llum qui el fa ferèstec

n’és del rusc la millor mel.

El teu cabell desperta somnis,

descansa en un llit daurat,

flirteja amb la poesia

quan romàn al meu costat.


Jo soc un vell raspall

que no te púes.

No et podré pentinar

si no m’ajudes.

Jo soc mal jugador

tinc males traces.

No et podré estimar

si no m’abraces.


NO ME’N SÉ AVENIR

Sento un gemec, veig un somriure 

no me’n sé avenir que siguis tu, 

que fa tant temps que t’ignorava 

que fa tant temps que no erem junts. 


Et recordo ara que et veig  tot baixant per la Riera  

els cabells estarrufats i el culet tirat enrere. 

Ho veig com si fos ahir  ensenyant els ulls plorosos 

asseguts a la placeta  menjant ametllons dels grossos 

-------------------------------------------------------

Sento un gemec, veig un somriure … 

Les escales de la Presen  els camins mig amagats 

el diumenge a tocar ratlla i al cinema disbarats. 

Quan baixava la riera és que queia tot el cel 

cotxes, motos i paraigues, taules, cadires i arrels. 

------------------------------------------------------

Sento un gemec, veig un somriure …. 

Quedar amb tu no era problema  sempre deiem “aixo rai” 

A les sis sortint d’escola  just davant del Calisay 

Sant zenon glorios cridaves quan era festa major 

per Sant Roc t’empolainaves  i et vesties d’il·lusió   

--------------------------------------------------------

Sento un gemec, veig un somriure 

Quan anavem a la platja  just davant de l’estació 

quan passava un tren cridaves visca la revolució ¡!!

La gallina ha dit que no.!!!

---------------------------------------------------------

Quan el poble era a les fosques perquè havien tret el llum

tu i jo feiem de les nostres i es que estavem com el llum.

I voltant per la riera pels rials i pels carrers 

passavem aquelles tardes repetint i repetint


Som com tothom, poc més poc menys, 

però se’ns coneix que som d’Arenys 

Som com tothom, poc més poc menys, 

però se’ns coneix que som d’Arenys     



EL SOPAR


Tornant de pescar de Tossa 

amb l’estómac afamat

una dona llarga i prima

ens prepara la sardina

i així fem el primer plat

Quin sopar! Quin sopar! 

No se pas si me’l podré acabar! 

 

I com qui no vol la cosa 

a la cala d’en Ramon

amb la brasa ben encesa

unes dones amb destresa

ens preparen el segon

Quin sopar! Quin sopar!

no se pas si me’l podré acabar


Ai quin goig! Quina delícia

ja comencem a estar bé

amb la panxa ben contenta

arribant a “font pudenta”

ens en fan un de tercer

Quin sopar! Quin sopar!

no se pas si me’l podré acabar!

   

Molt a prop de Mascanada 

fem les postres, deonidó! 

un cafè, copeta i “puru”   

que en una capsa de “suro” 

potser hi estarem millor

Quin sopar! Quin sopar!

no se pas si me’l podré acabar!

 

Quina cosa més estranya

com més menjo més prim sóc

com més gana, més pateixo

i no sé pas de què em queixo

si sóc més roent que el foc.

Quin sopar! Quin sopar!

no se pas si me’l podré acabar!


I vostès senyors, senyores

no saben el que és millor

si sopar venint de Tossa

sopar amb una bona mossa 

o sopar...en aquest racó

Quin sopar! Quin sopar!

no se pas si me’l podré acabar


QUE BÉ QUE ESTEM AQUÍ CANTANT CANÇONS

Que bé que estem aquí cantant cançons.

Refent velles tonades

moltes quasi oblidades

d’aquelles que es cantaven a tavernes.

I noves melodies

cançons dels nostres dies

que hem inventat per fer passar la nit.


Que bé que estem aquí cantant cançons 

Furgant en la memòria

records d’aquella història

que avui portem aquí per compartir.

Balades i havaneres

i cançons marineres

que no volem que es perdin pel camí.

Perquè en quedi constància

ho farem amb elegància

i cantarem plegats fins a morir.


Que bé que estem aquí cantant cançons.

Pujant l’adrenalina

de la dona més fina

que ha vingut fins aquí a passar una estona

i a una colla d’amics

trempats i ben vestits

que han vingut amb ganes de fotre gresca.


Que bé que estem aquí cantant cançons 

Furgant en la memòria

records d’aquella història

que avui portem aquí per compartir.

Balades i havaneres

i cançons marineres

que no volem que es perdin pel camí.

Perquè en quedi constància

ho farem amb elegància

i cantarem plegats fins a morir.



Un vaixell imaginat 

Amb només mig tap de suro,

un “palillo” i un paper,

el meu fill ha fet un “barco”

que navega pel carrer.

Per timó porta una roda

d’un trenet esmicolatamque ue no va t

S’entreté creant tempestes

al seu mar imaginat.

Si fa vent navega a vela,

si no en fa també va bé

perquè el barco és de joguina

i la vela és de paper.

De tant en tant a coberta

fa una festa amb els amics.

La guitarra la remena

i belluga molt bé els dits.


Amb només mig tap de suro,

un “palillo” i un paper,

el meu fill ha fet un “barco”

que navega pel carrer.

Quan s’enfada l’embarranca

o l’estavella en els esculls,

i si el barco es desgavella

se li humitegen els ulls.

 

Quan es cansa tira l’ancla

i es tanca al seu camarot

llegeix llibres d’aventures

de pirates i bruixots.

Quan li ve, canta boleros

tangos, valsos mariners,

havaneres i sardanes

i cançons d’amés amés.

Si la llum del far s’apaga

i el sol cau per l’horitzó

desa el barco a la finestra

i s’enfila al pal major.


Amb només mig tap de suro,

un “palillo” i un paper,

el meu fill ha fet un “barco”

que navega pel carrer.



FESTA DE LA SAL

Tota la gent de l’Escala surt de casa, va al carrer 

se’n van tots fins a la Punta a mirar els sardinalers.

Més de cent veles hissades surten quan ja cau el Sol

per anar a fer “l’Alba de Prima”, van més enllà del Cargol.


La Marieta Rellona  i la Dominga també,

a cada extrem de la platja venen pinyons i fruits secs.

I mentrestant la mainada juguen a saltar i parar,

d’altres fan barques de suro, alguns les fan navegar.


La sal, la sal, ja arriba la sal i l’Escala s’engalana

ja ve el vaixell, tothom al portal, anem a descarrega’l  TORNADA

ja sona el corn, repica el timbal, és la Festa de la Sal.


Hi ha puntaires, cosidores, les barques d’en Vadoret

les qui remenden les xarxes i els barrils d’en Tianet.

Ja tornen totes les barques, se les veu venir de lluny,

- avui hi ha bona pesquera -, moltes han encès el llum.


La nova s’estén pel poble, ja son a punt els palers,

els dos cavalls de Can Jacas i un grapat de mariners.

S’inicia la subhasta, ja se sent el primer  - jo -,

la cantarella dels mitjos i les veus dels pescadors.


La sal, la sal, ja arriba la sal....


Són les dones de l’Escala qui fan coves de comptats.

Qui desmalla la sardina son els esquenapelats.

A vendre el peix a altres pobles se n’hi van els Tracanets

amb carro o amb bicicleta per fer quatre “calerets”.


Els fanals de gas s’apaguen i a la platja res no es mou,

a les fàbriques es passen les sardines per al brou;

i s’estiben en caixetes per dur a vendre al millor preu

als mercats de Barcelona, als mercats de tot arreu.


La sal, la sal, ja arriba la sal....


Per avui s’ha acabat la Prima, tothom és a descansar,

es tanca el llum i la porta, - bona nit i fins demà -.

Aquesta és la breu història que en Sabateret escriu,

un pescador de l’Escala, home de mar...record viu. 



      

LA BECAINA 

L'airet del migdia, o l'estomac ple 

la flaire que arriba quan bull el café 

la son atrassada, o el gotet de vi 

la tele engegada m’ha fet adormir. 


Ai, quins bons moments en el sofà 

amb el cap caigut i els peus a la tauleta.

en tindré prou amb deu minuts, avui  

potser mitja horeta. 


L'angunia que passo en un restaurant

quan porten les postres i tothom xerrant.

els ulls em fan figa i m’haig d’aguantar

potser m’enniria, però m’he de quedar.


Ai, quins bons moments....


Jo per si les mosques sempre porto amb mi

ulleres ben fosques per poder dormir

la meva becaina no me la fotreu

que jo si no dormo, soc com una creu.


Renoi, quins bons moments...


Per fer una becaina ens cal un coixí

un sofa ben ample i ganes de dormir

si no tinc aixó en havent dinat

no em digueu ni fava que estic emprenyat


Ai, quins bons moments en el sofà 

amb el cap caigut i els peus a la tauleta.

en tindré prou amb deu minuts,

avui fem la becaineta. 



Al teu mirar


Quan canto i miro els teus ulls

surt del mar la lluna plena

que omple la nit del meu cor

amb sa llum clara i serena.


Si els acords de ma guitarra

que acompanyen aquests cants

fossin de notes daurades,

jo seria el teu amant.


Escolta aquest cant nineta.

Escolta aquest cant sincer.

Ple d’amor, ple d’esperança

més que un cant és una lloança

al teu mirar presoner.


Quan canto i miro els teus ulls

surt del mar la lluna plena

que omple la nit del meu cor

amb sa llum clara i serena.


I si el vent portés la lletra

a un racó net del teu cor,

jo faria una havanera

per cantar-te el meu amor.


Escolta aquest cant bonica.

Escolta aquest cant seré.

Ple d’amor, ple d’esperança

més que un cant és una romança

al teu mirar presoner.


FOTOS

Escrito por pepbergada 16-06-2018 en FOTOS. Comentarios (0)


tel. 626760665
info@pepbergada.cat